Aprendre a pensar històricament
L’ensenyança de la història requereix un coneixement profund de la disciplina, de la seva epistemologia i també de les estratègies didàctiques necessàries per a la seva transmissió i comprensió. 
Tots els governs, de tots els països, volen controlar d’una manera o altra els continguts d’història que ha de contemplar un currículum, perquè a través de l’ensenyança i l’aprenentatge de la història es pot “modelar” la manera de pensar d’una població. Dient-ho amb més contundència: la història és una de les disciplines que més pot adoctrinar, però també és una de les que més bé ens pot dotar de pensament crític. 
Explicar història suposa fer una selecció de continguts a explicar, de les fonts i naturalment suposa que el docent té un coneixement profund del fet històric. El docent d’història ha de saber “què va passar” però també ha d’estar capacitat per explicar-ne totes les causes i les seves conseqüències: amagar-ne o minimitzar-ne algunes és poc honest i esbiaixa sempre la visió del fet. Però no hi ha dubte que tot docent d’història, com tota persona, explica els fets des d’una  perspectiva, des d’una ideologia, des d’unes experiències viscudes i això li resta objectivitat, al temps que li atorga humanitat. 
Un dels grans reptes de la història és la seva capacitat de produir coneixement, identificar processos històrics i transmetre’ls per tal d’aconseguir que els deixebles, o la societat en general,  en percebin el seu pes i els siguin útils per orientar-se en el present. Es tracta de fer un tipus d’història que es posi al servei de la societat. 

DIMARTS

DE 17 A 18.30 H

CTUG. ROCA UMBERT

PROFESSORAT

Agnès Boixader

INSCRIPCIONS

Activitat gratuïta

Clica per fer la inscripció

CALENDARI

6, 13, 20, 27  d’octubre,
3, 10, 17, 24 de novembre,
1, 15, 22 de desembre
i 12, 19, 26 de gener.