Taller de pràctica filosòfica.
La filosofia com a medicina de l’ànima o com a forma de coneixement
Més que d’una dicotomia excloent, s’ha d’entendre el títol com a perspectives filosòfiques complementaries, donat que no hauria de ser incompatible coneixement i moralitat o enriquiment intel·lectual i benestar. L’objectiu és analitzar autors o corrents filosòfiques en què predomini una de les dos perspectives, que normalment corresponen a situacions concretes que fan desitjable una o altra dimensió. En situacions de crisis radicals són més propícies filosofies que focalitzen estats d’ànim i reflexions morals, mentre que en èpoques de bonança la creativitat s’orienta cap a horitzons especulatius i descobertes plaents.
Programa:
-Sòcrates i la saviesa. Sàpida ciència. Nosce te ipsum. La pròpia imatge entre l’autoengany i l’autoafirmació
-Coneixement del medi. Curiositat, Admiració. Físics primitius
-Les pors, fonts d’infelicitat. Filosofia com a medicina de l’ànima. Epicuri
-Idealisme com a criteri del que és, del coneixement. Plató, Racionalistes
-Hedonisme versus estoïcisme. Aristòtil (Ètica a Nicòmac), Estoics, Marc Aureli, Cristianisme i religions del llibre
-Retorn a la realitat. La Ciència des de Galileu a l’actualitat, Empiristes
-Filosofia i envelliment. Cícero, De Senectute. Sèneca (Lucius Anneus Seneca) (Còrdova, 4 aC-Roma, 65) Consolacions
-El sublim
-L’angoixa. Del vertigen de Kierkegaard a l’Existencialisme francès. El pensament ètic avui. Markus Gabriel