Antropologia II. Segles XX i XXI
Arrencarem a l’any 1900, precisament amb la mort de Nietzsche i el seu súper home que va del camell al nen passant pel lleó; entrarem a sac amb la Psicoanàlisi de Freud, l’angoixa, el subconscient, eros i tanathos; ens sorprendrem amb la concepció de l’ésser humà com “un ésser per a la mort”, de l’existencialista Heidegger i la seva “carta sobre l’humanisme”; després, proseguirem amb “la nàusea” i el “no-res” de Sartre, i “l’home revoltat” de Camus, el “personalisme” de Mounier, i l’ésser humà “creador de símbols” d’Ernst Cassirer; i amb “els límits del meu món són els límits del llenguatge” de Wittgenstein, ens preguntarem si l’Art, la Religió i llenguatge, dimensionen i defineixen la naturalesa humana; No era “la raó”?. Haurem d’estudiar “l’home Unidimensional” de Marcuse, “l’homo faber” i “l’homo ludicus”. I de la mà d’Eudald Carbonell ens preguntarem si “encara no som humans” i si el nostre és un “planeta humà” o si som màquines biològiques determinades pel “gen egoista” de Richard Dawkins. Potser “no hem estat els primers humans” i “acabem d’arribar” com defensa Jay Gould. Som éssers que provoquem “la sexta extinció”? com defensa Richard Leakey. Haurem d’estar atents amb les propostes de Yuval Noah Harari, Antonio Damasio, Steven Pinker i Daniel Dennet, per cercar respostes i nous interrogants al misteri de la consciència, les relacions entre sentiments, emocions i raó, el lliure albir, el “jo” i les fronteres obertes amb la IA i l’era Internet. (No cal haver cursat Antropologia I)